Exposicions:
- Sala Espai Cavallers, Lleida (col•lectiva).
- Art 72 Galería d’art, Lleida (col•lectiva).
- Galería Fort, Cadaqués (col•lectiva).
- Wingfiled Arts & Music Festival, Wingfiled, Anglaterra (col•lectiva).
- Galería l'Etang d'Art, Bages, França (col•lectiva).
- Museu de Sant Cugat, Sant Cugat del Vallès (col•lectiva).
- Palau de la diputació de Lleida, (individual).
- Sala Maria Vilaltella del Cercle de Belles Arts, Lleida (col•lectiva).
- Fundació Sicoris, Lleida (individual).
- Galería Cartó, Barcelona (individual).
- Estampa Salón internacional del grabado, Madrid.
- Universitat de Lleida (individual).
- Generalitat de Catalunya ST Cultura, Lleida (col•lectiva).
- Sala Coma Estadella, Lleida (individual).
- Sala d'exposicions del Centre Cultural, Almacelles (individual).
- Sala Manuel García Sarramona, Lleida (col•lectiva).
- Espai Ignasi Puente Alpicat, (individual).
- Sala 4spais, Lleida (col•lectiva).
- Museo Casa de la Moneda Madrid (col•lectiva).
- Claustre de la Biblioteca Publica de Lleida, (col•lectiva).
- Tres en Suma, Madrid (col•lectiva).
- Biblioteca Argentina Dr. Juan Alvarez Rosario, Argentina (col•lectiva).
- Arte Privado Galería de Arte Rosario, Argentina (col•lectiva).
Josep Manel Simó, treballa amb acrilic i acuarela, realitza la seva formació en la utilització del gravat, art en el que s’especialitza, experimentant amb diferents tècniques; burí, punta seca, xilografia, aiguafort, aiguatinta, carborúndum. Artista seleccionat en la convocatòria d'ex-libris catalans actuals, en el Museu de Sant Cugat 2005.
Comentaris a l'obra de Josep Manel Simó
Anton Not
En la seva obra “l’espectador és convidat a habitar una calma necessària perquè es pugui produir un acte de comunicació… Es podria parlar d’antibarroquisme, d’un plantejament del tot oposat a l’horror vacui: el buit no és un abisme, és un aliat imprescindible… Tot i no ser abstractes sí que projecten una certa transcendència de la figuració. Les formes queden reduïdes a la mínima expressió, gairebé funcionant només com a línies funcionals per delimitar la composició. Colors i textures adquireixen la major rellevància.”
Joan Lluís Montané
"Conciència d'una dinàmica que es basa en la transformació de la forma en un entorn elaborat, aparentment simple, destacant per la seva senzillesa. Pero, es tracta d'una simplicitat estudiada. No pretén abusa dels procediments, sinó que sintetitza, utilitzant la seva habilitat per no ser barroc, sinó que elimina tot el que és precindible. El resultat és una creació elaborada, meticulosa, trenada, exhibida amb delicadesa, amb un punt de poesía."
